Etiquetas

domingo, 26 de junio de 2011

Despedida

En el examen último de recuperación y mejora puse una de las citas a las que os acostumbré sobre todo el año pasado:

“Procuremos más ser padres de nuestro porvenir que hijos de nuestro pasado” (Miguel de Unamuno, 1874-1936)


Me gusta especialmente porque mira hacia el futuro, hacia vuestro futuro.

El día último de clase no pude despedirme de algunos de vosotros, con la mayoría de los cuales hemos compartido aula, libros, regañinas y risas durante dos años. ¡Dos años! Pensad la cantidad de horas "gastadas" en hablar de literatura y otros menesteres... El año que viene seguro que seguiréis aprendiendo, aunque otro profesor esté al otro lado de la mesa. Os deseo mucha suerte a todos vosotros (y vosotras), ya que la enseñanza no es de una única dirección, sino de ambas, y habéis aprendido tanto  como yo he aprendido de vosotros. ¡Un abrazo y hasta la próxima!
Raquel 

lunes, 13 de junio de 2011

Exámenes PAU

Si estáis interesados en ver alguna muestra de examen de selectividad, podéis entrar en la siguientes página Web: http://www.gencat.cat/economia/ur/ambits/universitats/acces/vies/pau/examens/index.html#a2

Examen de recuperación de castellano

Recuerdo a los alumnos que el examen de recuperación de literatura castellana será el día 22 de junio a las 8,15 y el examen de recuperación de literatura universal será el mismo 22 de junio a las 10.
En el examen de Literatura castellana saldrán los temas 1, 5, 6 y 7. También habrá alguna pregunta de los libros de lectura obligatorios, Nada y En la ardiente oscuridad y preguntas referentes a un comentario poético. 
Respecto a literatura universal, entrarán del tema 0 al 7, aunque del 7 sólo el apartado de poesía de finales del siglo XIX - principios del XX  ("los poetas malditos").

¡Os deseo suerte y a estudiar!

jueves, 2 de junio de 2011

Pauta de correcció de l'examen de literatura universal. 3r T.

LITERATURA UNIVERSAL. 3R TRIMESTRE (TEMES 5,6,7 i La metamorfosi)
(Respon les preguntes en fulls apart)

1.     Comenta les dues generacions de romàntics anglesos i parla una mica més extensament d’un autor de cadacuna d’aquesta generacions. (1 p.)
-Els “Lakistes” (regió dels llacs d’Anglaterra on van residir un temps els seus components): William Wordsworth i Coleridge, autos de l’obra conjunta Les Balades líriques) En els poemas de Wordsworth veiem la meditación solitària i l’emoció de la contemplación de la natura; mentre que en els poemas de Coleridge predomina l’ensonyament i el pressentiment del misteriós i sobrenatural.
-Els “poetes rebels” serien Lord Byron, P. B. Shelley i John Keats. Parlar una mica més d’un d’ells. (0,5 per parlar dels poetes i 0,5 per comentar les dues generaciones)

                     
2.      Quines doctrines filosòfiques, polítiques i científiques utilitzaran els autors realistes? (1 p.)

El positivisme (August Comte, fets observables i mesurables), Marx (socialisme), Darwin (teoria de l’evolució), Lleis de l’herència de Mendel i el Mètode Experimental de Claude Bernard (el determinisme).
0,2 cada teoria.

3.      Què vol dir que de vegades la literatura naturalista esdevé una literatura de tesi? (0,5 p.) que és una novel.la de denúncia de la societat corrompuda que mostra i  ataca sovint les institucions tradicionals (l’exèrcit i l’església).
4.      Qui fou el teòric del Naturalisme? Cita’n alguna obra important d’aquest autor. (0,5 p.) Émile Zola (0,25) / Térèse Raquin (0,25)
5.      Compara les actituds vitals de Tolstoi i Dovstoievski, quin dels dos creia en la possibilitat de canvi i redempció de l’ésser humà? A quin d’aquests dos autors pertany la novel.la Crim i càstig i de què tracta? (0,75 p.) Tolstoi tenia una visió més optimista de la vida i dels homes (0,25). Crim i càstig pertany a Dovstoievski (0,25) i tracta d’un estudiant que, empès per la misèria, mata una usurera per robar-li i després pateix molts problemas de conciència fins que decideix lliurar-se a la policia. (0,25)
6.       Senyala dues característiques de les novel.les de Charles Dickens.
       (0,5 p.)
Idealització, tendresa, sentimentalisme, duresa de situacions, denúncia d’una societat desigual (0,25 cadascuna de les dues característiques entre aquestes.)
7.      Qui fou l’autor de Moby Dick i què simbolitza aquest personatge de la balena? (0,5 p.) Herman Melville. (0,25) La balena adquireix el sentit metafòric de l’ideal inassolible. (0,25)
8.      Qui eren els “poetes maleïts” i perquè van rebre aquest nom? (0,5 p.)

L’expressió s’utilitza per designar una sèrie d’autors, d’un gran talent, normalmente incomprès, que rebutjaven les convencions socials i vivien d’una manera marginal. (0,25) Autors “maleïts” serien Rimbaud, Mallarmé i VerlaineBaudelaire i Valéry podrien incloure’s. (0,25)
9.      Llegeix atentamente el següent sonet i respon a les preguntes que es formulen a continuació:

                                                             Vocals

                             A negre, E blanc, I roig, U verd, O blau, vocals,
                             algun dia diré postres latents naixences.
                             A, pilós cosset negre de mosques resplendents
                              que bonzillen entorn de cruels pestilències,

                              golfs d’ombra; E, candor de vapors i de tendes,
                              llança de les glaceres, reis blancs, tremors d’umbel.les;
                              I, porpra, esput de sang, riure de llavis bells
                              en les embriagueses penitents o en la còlera;

                              U, cicles, vibraments divins de les mars vívides,
                              pau dels pastius sembrats d’animals, au dels solcs
                              que l’alquímia impremta als fronts estudiosos;

                               O, supernal Clarí ple d’estridors estranyes,
                               silencis travessats pels Àngels i pels Mons:
                               -O l’Omega, el raig violat dels Seus Ulls!

                                                                Arthur Rimbaud

b)     Amb quina tendència poètica de l’últim terç del segle XIX es relaciona aquest poema?  Justifica-ho. (0,5 p.)    El simbolisme (0,25 dir-ho i 0,25 justificar-ho)
c)      Creus que la correspondència entre les vocals i les imatges pot tenir un sentit o és més aviat irracional? (0,5 p.) És més aviat irracional (0,25), utilitza la sinestèsia però ho important són les imatges i associacions que crea, més que la seva correspondència (0,25).
d)     Tot aquest joc de formes i colors que el poeta associa a les vocals, desemboca en un element que canvia el sentit del poema, en quin element i quin sentit adquireix? (0,5 p.) Els ulls. (0,25) Esdevé un poema amorós, dedicat a una dama de la qual va estar enamorat. (0,25)

2.       Respon les següents preguntes sobre La metamorfosi de Franz Kafka:

                                                              i.      Quins canvis experimenta l’habitació de Gregor Samsa a partir de la seva metamorfosi i quin sentit poden tenir aquests canvis? (0,75 p.)

Poc a poc van arraconant els mobles fins que al final es queda només amb el sofà per amagar-se. Aquesta absència de mobles li va treient humanitat al protagonista i el condemna a l’aïllament i a la animalització.

                                                            ii.      Comenta l’actitud de la germana de Gregor davant la nova situació que viu la família. (0,75 p.)

                                   La germana passa de l’histerisme inicial a prendre domini de la situació i aïllar Gregor de la família, monopolitzant la seva vetlla i manutenció, però es cansa aviat i veu la presència del Gregor-insecte com a una amenaça i rèmora per a la família. Al final de la història, esdevé l’esperança dels pares en un bon futur a través d’un hipotètic casament.
                                                      

                                                          iii.      Quin personatge sent més compassió per Gregor? Quin creus que actua de manera més cruel? Justifica-ho (0,5 p.) Sembla que la mare, que no afronta la situació i sempre té l’esperança de recuperació i qui actua de manera més cruel aparentment és la darrera criada, però tots en major o menor mesura actuen de manera cruel.
                                                          iv.      Comenta com reacciona la família de Gregor davant la seva mort.  (0,5 p.) Senten alleugeriment, se senten com que han perdut el pes que els tallava les ales i afronten el futura mb més esperança.
                                                            v.      Personalment, com interpretes la metamorfosi de Gregor i quin creus que és l’objectiu de l’autor amb aquest llibre?   (0,75 p.) Resposta oberta.